POESIES

LA CASTANYERA HA ARRIBAT

La Castanyera aviat arribarà

amb moltes castanyes per menjar

molt bona la castanya estarà

perquè serveix per animar i menjar.

Per tenir una castanyada

diferents coses s'hauran de fer,

com una gimcana per la Castanyada,

les castanyes dins d'una paperina de paper.

Després de la Castanyada ve el Carnaval.

La Castanyera trista es quedarà

perquè arribarà Carnaval,

l'any que ve vindrà i noves castanyes farà.

Ana

LES CASTANYES HAN TORNAT

La Castanyera ha arribat

i a vendre castanyes s'ha posat.

Les fulles dels arbres han caigut

i de marró han sigut.

Castanyes i panellets menjarem

torradetes i amb gustos diferents

que nosaltres els crearem

i molt molt bé estaran fets.

Els nens petits es podran disfressar

de castanyers poden anar

o de castanyeres si els ha agradat,

però molt ràpid se'ls ha acabat.

Paula Fajardo

LA TARDOR

Ja arriba la Castanyada

i amb ella una ventada

perquè ja arriba la tardor

i tots voldrem entrar en calor.

Dels arbres cauen fulles de colors

però a la vegada hi ha flors

i sobretot fan molta olor

si les regues i les cuides com jo.

Hi ha papallones i marietes

són bufones i petitetes.

Marietes seieu en els pètals

i mireu totes les cosetes.

Paula Sánchez

ELS PANELLETS I LES CASTANYES

Avui és la Castanyada

i m'he fotut una castanya,

ha vingut una fada

i m'ha portat a la muntanya.

Avui he provat els panellets

i els he trobat diferents

perquè estaven calents

i també molt petitets.

Amb els meus amics jugaré

també cantarem i ballarem

i jo tota l'estona saltaré

i tot així acabarem.

Jordi Pera

AI, AQUESTA CASTANYERA!

Al costat de la meva casa

he vist una castanyera

que tot el carrer ha deixat perfumat

amb l'olor del seu torrat.

Ai, aquesta castanyera castanyera

vens castanyes de primera.

Totes les castanyes ben torrades

i també calentes i pelades.

Ens escalfem bé les mans

per no haver d'utilitzar un parell més de guants.

Ai, castanyera castanyera

vens castanyes dolces de primera.

Salma

MOLÍ PAPERER

MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES

El 17 d'octubre vam anar els cursos de 3er, 4rt, 5è i 6è al molí paperer de Capellades. Vam sortir de l'escola allò de les 9-9:30 i, com el trajecte dura al voltant d'una hora, vam arribar a les 10-10:30. L'autocar ens va deixar en un bosc i allà vam esmorzar. Tot seguit, vam jugar allà una bona estona perquè, com érem la classe més gran, anàvem els últims. Mentrestant el Santi va treure els pots de bitxos, però com allà fa molt de fred, els bitxos ja havien hivernat. Després d'una bona estona vam entrar, ens van fer una petita introducció i després, vam entrar al museu. Allà ens van explicar tota l'elaboració del paper, des de quan agafen les teles fins al paper ja elaborat.

Al final de la visita vam fer tres fulls de paper: un de verd, un de blanc i un de reciclat. Cada un d'ells tenia una forma diferent.

Després de la visita vam anar a dinar al mateix bosc on havíem arribat, i mentre dinàvem vaig veure que el Jordi Pera tenia una llagosta gegant al genoll, i com jo estava al seu costat em vaig preparar per sortir corrents i vaig cridar i el Jordi Pera em va preguntar què passava. Jo li vaig assenyalar el genoll. Ell, en comptes de tirar-la (com faria qualsevol persona), li va donar amb tot el "tupper" i el va agafar, i en comptes d'anar cap al Santi, se'l quedar mirant i cridant a la mateixa hora, jajajaja!!! Va fer molta gràcia, va ser la millor excursió del món.

Maria Trilles

TALLER DEL MOLÍ PAPERER DE CAPELLADES

Al museu del molí paperer vam fer un taller de paper.

Primer vam entrar en un sala amb uns mini contenidors plens d'una pasta. La professora ens va explicar com es feia i després nosaltres ho vam fer. Ens va dir que es fa així:

Primer vam posar aigua als contenidors plens de pasta i després vam agafar un rem i vam remoure fins que es va barrejar tot.

Després vam fer grups de 5 persones i vam començar. S'havia d'agafar una safata, posar-la a dins el contenidor per tal que s'omplís de la pasta que havíem fet, estendre-la cap a dalt i baixar-la vigilant no tenir els dits polzes dins la safata. Quan trèiem la pasta de la safata havíem de fer un moviment que es diu "iqui iqui", que es moure't una mica cap als costats i així les fibres s'ajunten i el paper es fa dur. Després havíem d'agafar la safata per unes reixes que tenia al darrere i pel lateral curt.

La deixàvem en un paper i havíem d'apretar amb tota la nostra força. Després s'havia d'aixecar i posar un paper a sobre, i així tota l'estona.

Vam fer tres tipus de paper: el reciclat, el verd i el blanc.

Maria Salvador


LA FABRICACIÓ DEL PAPER DEL MOLÍ DE CAPELLADES

El primer que feien per la fabricació del paper era que les noies trencaven la roba en trossos molt petits, després ho posaven en una cosa que girava i treia tota la pols dels torssos de roba. Després ho posaven en un forat que es deia podridor perquè olorava molt malament, i al podridorels mullaven perquè es poguessin xafar, després, amb unes màquines en forma de martell i de punxa, les axafaven perquè es fes una pasta molt pastosa.

Després un senyor ho posava en una olla gegant tota la pasta, després l'agafava amb una mena de plat i feia moviments endavant i enrere. Després ho posaven enuna tela, després posaven una altra tela a sobre i es feia una altra, i així successivament. Després d'omplir un carretó agafaven els fulls i els secaven.

Quan ja estaven eixuts, ho remollaven en una espècie de cola per a que pogués aguantar més i també per a que es pogués escriure.

Pau

LECTURES INDIVIDUALS

El libro que me he leído se titula Víctor y los romanos, lo escribió Maite Carranza.

El libro trata sobre un niño llamado Víctor, Melón, Yoyo, Tormenta y Pablo que son muy amigos y están en la misma clase. Rafa, el profesor, les da un trabajo que supone dividirse y disfrazarse de romanos y íberos. Melón y Yoyo abandonan a sus amigos y pasan al lado de los romanos porque decían que ser íbero era muy aburrido y que era un asco, y que ser romano era más divertido. Los íberos restantes idearon un plan para rescatar a Melón y Yoyo pero al ejecutarlo el profesor, Rafa, dijo que habían sacado buenas notas en el trabajo y que ya se podían marchar a casa.

Me ha encantado este cuento porque es muy emocionante y a la vez se lee muy rápido ya que es muy divertido. Al comenzar a leerlo tuve ganas de seguir leyéndolo hasta acabarlo.

Marco

El llibre que m'he llegit es diu Ser nen no és tan fàcil, de l'autora Pilar Lazano Carballo.

Al Fernando el van canviar de la classe A a la B i tots es burlaven de les seves orelles. El Fernando estava molt trist i mai parlava amb ningú per la seva tristesa. Un dia li van comprar un lloro que el feia una mica més feliç. El Fernando va fer molts amic i el Pedrito Lucendo ja no  va poder riure d'ell més.

Aquest llibre està molt bé perquè t'ensenya a no riure de la gent. Però al principi és molt trist i a mi no m'agraden els textos tristos.

Rebeca

El meu llibre es titula Eduard Cansalada, i és de l'autor John Saxby.

L'Eduard Cansalada és un porc molt intel·ligent i viu a la granja dels Faneca amb molts més animals. L'Eduard viu moltes aventures divertides al llarg del conte i també algunes fan molta gracia. L'Eduard va ser molt feliç al final pel batí que li va regalar la senyora Faneca i aquell dia volia ser amable amb tothom.

M'ha agradat molt perquè l'Eduard fa molta gracia, també pels animals que hi ha i per les aventures que viu l'Eduard Cansalada.

Joan

DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY

És baixeta, prima, el seu cabell és molt ros, té els ulls marrons i molt bonics. És molt bona estudiant, sobretot a mates. També és molt amable, simpàtica i porta ulleres.

Li agrada jugar a pistoles. De vegades porta pantalons i samarretes de marca i normalment porta bambes. Acostuma a estar sola i no es queda a dinar. Normalment els grans sempre li estan dient coses i l'insulten però les nenes sempre anem a ajudar-la. Fa anglès extraescolar i li agrada molt estudiar perquè es nota i fa el màxim que pot.

És la Kàtia

Tati

Ella es muy alta, vamos, que toda su familia es muy alta: su madre, sus hermanos y supongo que su padre aunque nunca lo he visto. Tiene el pelo castaño y tiene ojos marrones. Es muy buena persona, es simpática e inteligente. Le gusta mucho el básquet y juega en un equipo. Es muy guapa. Sus colores favoritos son el azul y el morado y le gusta mucho la Fanta de naranja. Hizo la comunión el mismo año que yo y fue la única niña que me invito, si no recuerdo mal. Lleva en el colegio desde P3, así que nunca ha sido nueva igual que yo. Ella va a Kumon y a veces tengo la suerte de verla.

Es Ana

Marcos

Es una chica bajita, muy flaca. Tiene el pelo largo y castaño. Hace poco se lo cortó. Lo ojos los tiene azules y tiene muchas pequitas. Tiene la nariz un poco puntiaguda. Es muy buena persona. Muy divertida y super simpática. También es muy inteligente.

Le gusta cantar y adora a Justin Bieber y a One Direction. Le gusta bailar e ir a la piscina a nadar. Viste muy bien. Le encanta comer pollo rebozado y macarrones con queso.

Es Tati

Clara

Es un poco bajito, no es gordo, al contrario, es delgado. Su pelo es de color rubio, pero con un tono moreno. Sus ojos son marrones. Calza un 36 aproximadamente. Es buena persona, simpático, agradable, inteligente, pero si escucha bien y no está en la luna. Si pierde se enfada. Te lo pasas muy bien con él. No es nada tímido. Viste de marca. Le gusta el futbol, las chicas y la pizza, pero no le gusta la coliflor ni el queso. No se queda a comer. Se sienta a la derecha en una mesa y está al lado de la ventana. Tiene una perrita.

Es Jordi Pera.

Mariola


És bastant alt, té el cabell curt i castany, té els ulls de color blau cel, és molt intel·ligent, molt bona persona i molt educat. És molt alegre i simpàtic.

Porta sempre un rellotge digital, gairebé sempre porta bambes. Calça un 40 aproximadament. Jo em porto molt bé amb ell. Sempre porta mitjons blancs i té un somriure encantador.

Té 11 anys, viu per la zona de la platja i som companys de tota la vida.

És el Pol Salvatella

Pol Torres


És una de les meves millors amigues. D'alçada és una mica baixeta i és bastant prima, però més maca impossible.

Té uns ulls preciosos de color blau fluix i els seus cabells, ben bé són tirant a color marró, però de vegades els té més clarets, depèn del sol. Té moltes pigues que li queden genial. I el seu peu és un 35. Amb els altres és molt bona persona i molt carinyosa i sobretot amb mi.

Té moltes amigues i sempre intenta solucionar els problemes. O sigui, és super simpàtica i divertida. Em cau genial. Després de la seva personalitat i el seu físic té moltes coses més que explicar, per exemple la dansa. Li encanta igual que a mi, a sobre anem juntes a classe de dansa, junt amb la Gina. També li encanta el cant i a més té una veu increïble.

És la Tati

Paula V.

NOTÍCIES DE L'ESTIU

CALA'N BRUT I CALA GALDANA

Aquest agost he anat a Menorca. Vaig anar a moltes cales però van haver-hi dues que em cridar l'atenció. Es diuen Cala'n Brut i Cala Galdana. 

Cala'n Brut és una cala que no té sorra, tots són roques altes. Et podies tirar des de molts llocs. Hi ha via una part de les roques que era molt baixeta, una part més alta i, després, moltes parts de la cala des d'on et podies tirar que erta altíssima.

Jo sempre em tirava de la part més baixa. Si no et volies tirar tenies escales a banda i banda. Un cop estaves a l'aigua, si portaves ulleres d'aigua podies veure una bona quantitat de peixos marrons, negres, grisos i blaus. La cala era preciosa.

També vaig anar a Cala Galdana. Era de sorra blanca i l'aigua era transparent. Hi havia peixos de color sorra i eren petits. Vaig anar amb uns amics i vam trobar una serp molt petita que tenia la cara semblant a un cavallet de mar, era tot marró fosc i tenia una cua llarga i prima. En vam trobar tres. Després vam demanar als pares si podíem llogar un vaixell petit on havies de pedalar tu i tenia un tobogan. Ens van dir que sí. Vam anar per la part de darrere de la cala i era molt bonic.

Mònica

LA COSTA BRAVA

Una setmana d'agost vaig anar a la Costa Brava, a port de la Selva, Llençà... Vaig anar a la platja de Còlera on l'aigua estava molt freda i transparent. Amb les ulleres vaig veure molts peixos i "lapas" enganxades a les roques. El que em va impressionar va ser veure ostres perquè el fons del mar mai l'havia vist i també uns crancs petits atrapats i que s'enganxaven i feien pessigolles. Eren uns crancs molt estranys. Un altre dia vam anar a Port Bou a veure tot el que es va cremar en un incendi. Hi havia moltes muntanyes cremades. 

Després vam anar a Port de la Selva a dinar. És un ambient molt bonic al costat de la platja i tot ple de barques. Quan estàvem dinant vam veure molt de fum que venia des de l'altre costat i resulta que hi havia un incendi a Cadaqués. Aquell mateix dia, quan tornàvem a casa, vam sentir per la ràdio que hi havien quatre incendis actius a Catalunya i pel camí vam veure unes quantes bafarades de fum. Quan vam arribar sentíem que hi havia un altre incendi per la Costa Brava.

Aquells dies a la Costa Brava m'ho vaig passar molt bé i van ser molt interessants.

Gina

PILATUS

El 15 de juliol la meva família i jo vam anar a Zúrich (Suïssa) per, entre d'altres coses, visitar el meu germà gran Gerard que treballa de físic a la ETH (és una universitat). Una de les excursions que vam fer va ser anar a la seu de la FIFA però, tot i que m'agradi molt el futbol, l'excursió que més em va agradar va ser anar a Pilotus. Per pujar-hi vam fer servir el tren més empinat del món. Allà dalt, a uns 2.000 metres d'altura, vam dinar i després vam baixar una mica en telecadira fins a un tobogan en què et tiraves amb un trineu. Vaig baixar-hi dues vegades.

Finalment, vam tornar a l'hotel de Zúrich que es deia Central Plaza

Pol Salvatella